Obres
27/01/2025
Presència a trossos - 2024
La quotidianitat sempre ha estat present en les obres que he realitzat i, per aquesta raó, he dut a terme una reflexió molt més conscient de mi mateixa i del temps present. Moltes de les meves obres com són la sèrie Absència Present han tractat l’absència com a objecte d’estudi i experimentació envers la tècnica. Actualment, des de l’autoretrat, reflexiono sobre la vida i el que suposa. Condicionada per diagnòstics inesperats, ara com ara agraeixo a la diabetis el fet de fer-me valorar el present. És el primer cop que m’autoretrato tenint aquesta condició i alhora, exposo públicament la malaltia a través del sensor que s’observa al meu braç. Lluny de ser tan sols un sensor, hi ha la meva persona, aquella que no s’ha reconegut fins ara. El fet de ser observadora d’una mateixa, és una sensació molt recurrent d’ençà que visc el moment present 24 hores al dia. Sento que a vegades davant les situacions, prenem un altre punt de vista on ens veiem al mateix temps. Aquest fet em fa pensar directament en què ser conscient del moment present, és observar-se des d’uns altres ulls plens d’empatia en un espai de silenci.
Absència Present - 2022
Absència present" sorgeix del sentiment de pèrdua i com plasmar-la. Com trobar la manera a través de la pintura per representar algú que ja no hi és en un espai identitari d’aquest, un espai que havia habitat i transformat en un passat fins al punt de deixar-hi la seva pròpia identitat. A través de la investigació i la barreja de tècniques plasmo la presència i alhora l’absència d’algú. És, en certa manera, un intent de recollir el sentiment de quan perdem algú o aquest canvia per factors externs. Presència absent i absència present. L'atmosfera i siluetes subtils de les obres i els records que reviuen. L'arxiu resultant de sis quadres possibilita habitar un temps present amb un recull de memòries passades. La temàtica queda plasmada i transformada en posar pintura i treure-la, en el rastre que hi deixa atorgant la memòria del que ja no hi és però es percep. Les gotes, els difuminats i les llums formen part d'aquesta estètica de somni, de records que s'esvaeixen i es reconfiguren.
Still Alive - 2021
"Still Alive" representa el pur sentit de la paraula, allò que segueix viu. És la modificació de l'estructura per crear un altre cos, interactuar i relacionarse amb la transformació de la matèria i la seva corporeïtat. Escultures creades a partir de la idea de preservar un lloc encara que aquest ja no existeixi, però que segueix viu en la memòria.
Epiphaneia - 2018
Aquesta escultura tracta el vincle entre mare i filla. "Profunda sensació de realització, en el sentit de comprendre l'essència de les coses. Assumir que a partir de tal moment, tot està resolt, solucionat, complet; allò que erra tan complicat aconseguir".
